MIOPIA

Què és la miopia?

La miopia és un error refractiu que impedeix veure correctament de lluny i que es produeix quan l’ull té unes condicions especials:

• quan el globus ocular és més allargat del normal i l’eix anteroposterior mesura més de 24 mil·límetres, s’anomena miopia axial;
• quan la còrnia està més corbada del que hauria és coneguda com a miopia de curvatura;
• si el cristal·lí té una potència excessiva, es produeix la miopia d’índex;
• quan l’ull presenta diversos dels factors anteriors presentarà miopia mixta.

Com a conseqüència de la seva fisonomia, l’ull miop enfoca els raigs de llum que rep per davant de la retina quan, en condicions normals, hauria de fer-ho sobre ella.

 Com es mesura la miopia?

La miopia es mesura en diòptries, una unitat de mesura que indica el grau de desviació que provoca l’ull en la llum que incideix a la retina i la distància necessària per percebre els objectes nítidament.

En el cas de la miopia, les diòptries són negatives, és a dir, desvien la llum de manera divergent.

Característiques de la miopia

Un ull emmetrop, és a dir normal, funciona com una lent convergent. En ell els objectes es veuen quan els raigs de llum es desvien en passar a través de la còrnia i el cristal·lí, i s’ajunten a la retina, que és el punt focal, i els transforma en impulsos nerviosos que arriben al cervell.

En el cas d’un ull miop, en tenir una curvatura excessiva, el punt focal queda per davant de la retina. Per contrarestar la visió borrosa que això provoca, tendim a entornar els ulls per acomodar-ne la forma, encara que la millor alternativa és recórrer a una lent divergent que faci que els raigs de llum s’ajuntin a la retina.

Causes de la miopia

No existeix un sol factor que causi la miopia. Aquesta característica refractiva pot originar-se per diferents motius.

• Factors genètics: la miopia és un gen dominant, per la qual cosa habitualment forma part de l’herència que es transmet de pares a fills.
• Factors patològics: algunes malalties com la diabetis, el queratocon o les cataractes estan relacionades amb l’aparició de la miopia. Aquest és el motiu pel qual, en moltes ocasions, la miopia debuta a edats avançades.
• Factors ambientals: romandre molt temps en espais tancats, utilitzar dispositius electrònics, no disposar d’una bona il·luminació en interiors o la lectura intensa prolongada augmenten les probabilitats de presentar miopia en un futur.

Tipus de miopia

A més de la classificació relativa a les característiques físiques de l’ull, la miopia es pot dividir en dos grans grups segons les seves principals característiques.

Miopia simple

Sovint es manifesta entre els 5 anys i l’adolescència i és la miopia més habitual. Es produeix com a conseqüència de qualsevol de les característiques morfològiques especials que causen aquest error refractiu a l’ull: curvatura excessiva, major longitud de l’eix axial o massa potència del cristal·lí.

Normalment, augmenta durant un temps després de la seva aparició i es estabilitza després d’uns anys sense arribar a superar les 6 diòptries.

Miopia magna

Molt menys freqüent, està causada per una longitud massa gran del globus ocular. En aquests casos, l’eix anteroposterior de l’ull mesura més de 26 mil·límetres.

La miopia magna es presenta a la infància i continua augmentant durant l’edat adulta. Per definició, supera les 6 diòptries, encara que és habitual tenir-ne més de 10. Per aquest motiu, és convenient que les persones amb miopia magna es facin de manera regular revisions oftalmològiques que verifiquin que l’ull es troba en perfectes condicions.

Tractament de la miopia

Els miops poden portar una vida completament normal gràcies a la quantitat d’opcions disponibles actualment.

A més, cada persona pot trobar la solució que millor s’adapta a les característiques dels seus ulls i al seu estil de vida. 

Algunes de les formes de tractar la miopia són:

• Ulleres graduades amb lents divergents dissenyades tenint en compte les diòptries de cada usuari. En col·locar-se entre l’ull i els objectes, els raigs de llum incideixen a la retina amb la inclinació necessària per veure adequadament.
• Lentilles graduades. L’efecte és el mateix que amb les ulleres amb l’avantatge que permeten tenir una visió perifèrica nítida, ja que es col·loquen sobre el globus ocular i l’acompanyen en els seus moviments.
• Ortoqueratologia. Aquest mètode consisteix en l’ús de lentilles mentre es dorm per modificar la curvatura de la còrnia i veure bé, sense cap tipus de lent, durant el dia. Els resultats són temporals, per la qual cosa és necessari utilitzar-les totes les nits.

A més, existeixen tractaments per controlar la progressió de la miopia, especialment indicats en nens i adolescents. En funció de cada cas, els nostres òptics experts poden informar sobre les diferents opcions disponibles, com ara:

• Lents de contacte o ulleres específiques per al control de la miopia.
• Tractaments farmacològics com gotes d’atropina, sempre sota prescripció i seguiment oftalmològic.

Per establir la solució més adequada per a cada persona, és necessari acudir a l’òptica i saber amb exactitud les diòptries de miopia que té cada persona. A General Optica disposem d’exhaustius exàmens i proves específiques que permeten als nostres professionals conèixer amb exactitud el grau de desviació refractiva que presenta cada ull.