PRÒTESIS OCULARS

Què són les pròtesis oculars?

Les pròtesis oculars són peces que s’utilitzen per substituir de manera artificial un ull natural i mantenir la simetria facial, podent fins i tot, en algunes ocasions, moure’s al mateix ritme que ho fa l’ull que encara manté totes les seves funcions.

Abans d’utilitzar-les, els protèsics oculars valoren l’estat de la cavitat, de les parpelles i de les estructures orbitàries, així com les circumstàncies generals que envolten el pacient per determinar quin és el tipus d’ull artificial més adequat en cada cas. Aquest tipus de pròtesis es fabriquen de manera personalitzada, ja que han d’adaptar-se tant a les necessitats com a les mesures i característiques físiques de cada individu. L’objectiu final és aconseguir que la pròtesi sigui el més semblant possible a l’ull real. Mentre que, si vols graduar les teves muntures, no tots els models de sol ho permeten.

Tipus de pròtesis oculars

Per triar el tipus de pròtesi més adequat en cada cas s’ha de tenir en compte si la cavitat de l’ull està completament buida o si encara es conserva part de l’ull. Valorar l’estat de la musculatura, de les parpelles, de la conjuntiva i de l’orifici en general permet obtenir tota la informació necessària per optar per l’alternativa òptima en cada cas.

Conformador ocular

Els conformadors són un tipus de pròtesis provisionals que s’utilitzen perquè la cavitat de l’ull mantingui una forma adequada i els músculs no perdin elasticitat mentre s’espera que es fabriqui la definitiva. Solen ser de color blanc o transparents.

Pròtesis oculars simples o dobles

Quan la conca de l’ull està completament buida, es recomana optar per una pròtesi que l’ompli per complet. Per aconseguir un efecte natural, l’iris es pinta a mà prenent com a model el de l’ull natural. Les pròtesis dobles i les simples es diferencien en el seu gruix. Depenent de l’espai disponible a la cavitat, se’n triaran unes o altres.

Cascarilles oculars o closques esclerals

Les cascarilles cosmètiques s’utilitzen sobre la part de l’ull que encara es conserva o sobre l’ull complet quan està desplaçat de la seva ubicació natural. Són més fines que les anteriors, no solen arribar als quatre mil·límetres, i aconsegueixen augmentar el volum de l’ull i conservar la curvatura natural. Actualment s’opta per les closques esclerals quan les lentilles protèsiques no s’adapten adequadament a la superfície que es conserva de l’ull.

Lentilles protèsiques

Aquest tipus de lentilles, també conegudes com a epítesis corneals, estan fabricades a mida i pintades a mà, corregeixen aspectes estètics de l’ull mentre milloren algunes de les seves funcionalitats. Estan indicades en persones amb estrabisme, visió doble, pupil·les de mides diferents, anomalies a la superfície de l’ull o absències i fissures a l’iris.

Epítesi ocular 

Coneguda com a epítesi ocular, l’epítesi escleral és la pròtesi recomanada per a casos de ptsis bulbi, és a dir, d’atròfia o degeneració del globus ocular. Són molt fines i buides, amb una curvatura lleugerament més gran de l’habitual que exerceix una pressió homogènia sobre l’ull natural perquè romangui centrat i amb una obertura adequada.

Adaptació de pròtesis oculars: com es fa?

Independentment del tipus que siguin, les pròtesis oculars es fabriquen a mida perquè el resultat sigui el més natural possible. A més d’estudiar l’estat de la cavitat, de prendre mesures i de reproduir l’estètica de l’ull sa, es tenen en compte possibles intoleràncies per triar el material més adequat per a cada persona.

Durant el segle XX el vidre era el principal material utilitzat per fabricar ulls artificials, però l’arribada dels productes sintètics va fer que caigués en desús. Actualment, les pròtesis s’elaboren en polimetilmetacrilat (PMMA) o silicona, components molt lleugers, compactes i duradors amb excel·lents característiques estètiques. 

Quan es tenen totes les dades necessàries, es realitza un motlle de cera amb el qual es fan proves i modificacions fins que s’adapta perfectament a la conca de l’ull sense provocar molèsties. Finalment, es pinta amb el màxim detall i es col·loca l’iris al centre de la mirada, que varia de persona a persona.

Neteja de les pròtesis oculars

Per mantenir una correcta higiene i prolongar al màxim la vida de la pròtesi, s’han de seguir fidelment les recomanacions de l’ocularista. Tot i que cada cas concret pot tenir les seves particularitats, algunes recomanacions solen ser comunes:

• No s’ha de retirar la pròtesi cada dia;
• El més habitual és netejar-la dues vegades al mes, encara que la freqüència pot augmentar si es té un refredat o una altra malaltia que provoqui una major secreció dels ulls;
• Un cop retirada, es pot rentar la pròtesi amb aigua, sabó suau, solucions salines o líquid especial per a lentilles evitant sempre els productes amb base alcohòlica;
• L’aigua i les solucions salines també són adequades per netejar la cavitat de l’ull;
• Col·locar la pròtesi de nou a la conca ocular un cop ambdues estiguin completament seques.