RETINOGRAFIA

Què és la retinografia?

La retinografia consisteix a prendre una fotografia de la part posterior de l’ull, aquesta és la raó per la qual es coneix popularment com a fons d’ull. En obtenir imatges d’una de les zones més inaccessibles del principal òrgan de la visió, es pot comprovar l’estat de la retina de manera no invasiva i indolora.

Per examinar l’aspecte de la retina, es fa un reconeixement del patró dels seus vasos sanguinis. Les possibles alteracions ajuden a prevenir i detectar de manera precoç afeccions com el despreniment de retina, el glaucoma, la degeneració macular, la retinosi pigmentària o les retinopaties diabètica i hipertensiva.

Com es fa una retinografia?

La captura d’imatges de la retina es realitza amb l’ajuda d’un retinògraf. Aquest instrument consta d’un sistema de lents unit a una càmera fotogràfica que ofereix una visió magnificada de la part posterior de l’ull.

Per dur a terme la prova, l’òptic ha de seguir uns passos ben definits:

1. Prendre imatges del fons d’ull amb el retinògraf, per al que s’ha de mirar a un punt fix i esperar que salti el flaix.
2. Gravar les imatges per estudiar-les i conservar-les en format digital.

Es pot parlar principalment de dos tipus de procediments per realitzar la retinografia: la retinografia tradicional i la de camp ampli.

Retinografia tradicional

Les proves tradicionals, que actualment s’utilitzen en menor mesura, ofereixen imatges en escala de grisos i menys específiques, i es prenen en ambdós laterals de l’ull. Són les precursores dels exàmens actuals i han servit per preservar la salut ocular durant molts anys.

Retinografia de camp ampli

Gràcies a l’evolució de la retinografia tradicional, és possible obtenir imatges més grans i detallades del fons d’ull. Quan es realitza una prova de camp ampli, les fotografies són en color, cosa que facilita la detecció de possibles anomalies, la identificació dels vasos sanguinis i l’observació exhaustiva de la retina.

Tipus de retinògrafs

Els retinògrafs, com ja hem comentat anteriorment, compten amb càmeres d’alta definició connectades a un ordinador, de manera que es poden emmagatzemar les imatges de forma digital per tractar-les i estudiar-les de manera exhaustiva.

Retinògrafs midriàtics

Aquests dispositius necessiten la dilatació prèvia de la pupil·la perquè les imatges siguin nítides i presentin tots els detalls del fons d’ull. Quan s’utilitza un retinògraf midriàtic cal tenir en compte que durant unes hores, entre 6 i 24 habitualment, la visió es tornarà borrosa.

Retinògrafs no midriàtics

Els retinògrafs no midriàtics són els més habituals i els que utilitzem a General Optica, no requereixen la dilatació de la pupil·la perquè compten amb càmeres de més qualitat; per tant, no calen fàrmacs per realitzar la prova i és més ràpida.

Aquest tipus d’aparells enfoca de manera automàtica quan és necessari i ofereix imatges en alta definició amb els colors naturals de l’ull. Per aconseguir que la fotografia sigui clara i nítida, els retinògrafs solen ser de sobretaula i es minimitza el moviment recolzant la barbeta i el front en uns suports específics.

Retinògrafs SLO

Els retinògrafs amb Scanning Laser Ophthalmoscope (SLO) compten amb la darrera tecnologia i funcionen mitjançant la projecció d’un làser sobre la retina que capta imatges sense necessitat d’emetre una llum excessiva. Un sistema de miralls aconsegueix que el làser faci un escaneig al llarg de tot l’ull. Les fotografies ofereixen alta resolució i permeten distingir fàcilment els nervis i els vasos sanguinis.

Quan es fa una retinografia?

Com a part de la prevenció i de les revisions oftalmològiques, les proves de fons d’ull estan indicades en els casos següents:

• persones sanes a partir dels 45 anys,
• diabètics,
• hipertensos,
• miops,
• persones amb antecedents d’alteracions oculars.